12 de juny de 2017

Sa altesa reial, la princesa caca

Diuen que els catalans som escatològics. No sembla cap disbarat si tenim en compte que per Nadal fem cagar el tió i posem un caganer al pessebre, que en un dels contes tradicionals més coneguts un bou es menja el Patufet i després es fa un pet, i que fins i tot tenim unes galetes anomenades pets de monja.  Jo em pensava que era un tòpic però la veritat és que el Sr. Descabdello, criat entre l'Uruguai i Galícia, encara ara s'escandalitza d'aquestes tendències escatològiques. He de reconèixer que de vegades per WhatsApp utilitzo l'emoticona de la caca només per fer-lo enrabiar.

Suposo que per tot això, tan bon punt vaig veure la princesa caca de la dissenyadora Anna Vozika, me'n vaig enamorar.


D'acord, és una mica poca-solta però molt graciosa. Personalment m'encanta l'expressió de la meva princesa, amb les seves galtetes i les seves pestanyes tan femenines.

El patró és genial. Això sí, en Freddy, la mosca amiga de la princesa, és una miniatura i em va donar més d'un maldecap.


Perquè amb tant d'osset i tant de conillet potser estem edulcorant massa això dels amigurumis. Des d'aquí reivindico el ganxet gamberro!

10 de juny de 2017

De festa

I què millor, per celebrar els tres anys de Descabdello, que la festa de El duende los hilos


T'hi apuntes? És una festa per conèixer altres blogs, de ganxet o del que sigui. I per si en descobreixes molts que t'agradin, hi trobaràs informació d'una app per gestionar els teus blogs preferits. Jo personalment faig servir la llista de lectura de Blogger, a través de la qual segueixo ja més de 100 blogs. Un d'aquests és El duende de los hilos, del qual et vaig parlar perquè em va encantar el seu truc per fer les galtes del drac de Sant Jordi.

Apa, que me'n vaig de festa!

2 de juny de 2017

Tres anys descabdellant

Sí, el temps passa volant. Ja fa tres anys que va néixer aquest blog, només uns mesos després de començar a fer ganxet. Aleshores ni tan sols em podia imaginar fins on em portarien el fil i el ganxet.

En aquests tres anys, he anat assumint nous reptes. Això sí, a pas de puça. El primer any vaig començar amb els meus propis dissenys, l'any passat vaig obrir una botiga a Etsy, amb un nombre discret de vendes però amb molt bones ressenyes, i enguany faig el salt a les xarxes socials. Sí, sí, des d'avui mateix em pots trobar a Instagram. Aquest és l'enllaç directe, gràcies al disseny de Creative Mindly.


I després de tres anys descabdellant, continuo tenint moltes idees en ment i una gran llista de projectes pendents. Només em falta temps per fer-ho tot realitat. De moment, estic acabant de maquetar els pròxims patrons que posaré a la venda a Etsy. Però abans que acabi l'any també vull compartir alguns patrons de forma gratuïta. Ja t'avanço que un serà per Nadal i que el color vermell hi tindrà un gran protagonisme.

Ja ho veus: hi ha encara molts cabdells per descabdellar. I res tindria sentit sense tu, que passes per aquí de visita. Així que gràcies.

29 de maig de 2017

Maneki neko o el gat de la sort

Un maneki neko, també conegut com gat de la sort, és una popular figura japonesa que es diu que porta sort al seu amo. Segur que n'has vist. Solen ser de ceràmica i mouen la poteta. El que no sé és si n'has vist en versió amigurumi. A casa, entre que som una mica supersticiosos i que ens encanten els gats, vam decidir que n'hi ha havia d'haver no un sinó dos.


Així que quan vaig trobar aquest maneki neko de Rabbiz Design ho vaig tenir clar. No és una dissenyadora gaire coneguda, segurament perquè no té presència a les xarxes, però les seves vendes a Etsy l'avalen. Quant al patró, és el més complet que he comprat fins ara: 22 pàgines amb un munt de gràfics i més de 200 fotos!

A més, el patró inclou les indicacions per fer tres tipus de maneki neko, ja que en funció dels colors, de quina pota tenen aixecada i dels complements tenen un significat o un altre.

I per quin vaig començar? Doncs pel més important però també el més desconegut: el gat protector de la salut i el benestar, que és blanc i negre, aixeca totes dues potes i porta un collar de color verd.


El va seguir el gat de la sort o de la riquesa, que és groc amb ratlles negres, aixeca la pota dreta i porta un collar de color vermell i un koban, una antiga moneda japonesa. El patró és tan complet que proposa 8 possibilitats diferents per brodar el koban. Jo vaig triar la paraula riquesa, sobretot perquè era la més fàcil de brodar. Imagina't les altres!


El maneki neko que no he fet és el gat de benvinguda que els japonesos solen tenir a les botigues per atraure la clientela. També és groc amb ratlles negres però aixeca la pota esquerra i amb l'altra aguanta un peixet rosa.

Tot i que el patró és genial, he de reconèixer que és de dificultat alta. I encara cal sumar-hi que, per fer tots els detalls en tapestry, en lloc de teixir en espiral s'ha de tancar cada filera amb un punt invisible i començar la següent amb una cadeneta. I en això sóc un desastre. Malgrat no teixir en espiral he d'anar fent modificacions en el patró perquè si no el punt inicial de cada filera em queda una mica més endavant que l'anterior i, és clar, llavors el tapestry no quadra. 

És evident que faig alguna cosa malament però no sé quina. És el problema de ser autodidacta. Hauré de continuar treballant-hi. Mentrestant, et desitjo molta sort encara que no tinguis un maneki neko.

15 de maig de 2017

Pues suaus d'eriçó

A mi aquest petit eriçó, rodonet i suau, em té el cor robat però també he de reconèixer que, segons alguns, com el Sr. Descabdello, no s'assembla gaire a un eriçó. La meva teoria és que alguns han vist pocs dibuixos animats en la infantesa i menys encara en l'edat adulta. Cras error.


Però tornem a l'eriçó. És un patró gratuït d'AmiguruMei, publicat a Craft Passion, que fa temps que tenia pendent. I per què he trigat tant a posar-m'hi? Per una qüestió logística: no trobava el fil adequat per fer les pues. És veritat que hi ha bastants fils amb aquest efecte però el marró no sol ser habitual a la paleta de colors. Així que quan vaig descobrir el Katia Chantilly en el color 57 a Puntos de fantasía vaig fer un salt d'alegria. Potser té un efecte ovella més que no pas efecte pues d'eriçó, però aquesta és també la proposta d'AmiguruMei, la qual cosa converteix aquest eriçó en un amigurumi molt dolç. Això sí, en lloc d'incorporar aquest fil a la peça principa, el que he fet és una mena de casc amb el Katia Chantilly i després l'hi he cosit.


Fora de la dificultat de trobar el fil adequat per simular les pues, el patró és molt senzill. Idees tan simples per fer el musell -llàstima que ara tinc un ull de seguretat desaparellat- i la mandíbula inferior donen un resultat espectacular.

I quina va ser la pedra a la sabata a l'hora de fer el meu eriçó? Doncs els ulls. No sé per què però no la vaig encertar fins a la tercera versió! Al final vaig optar per uns ulls ovalats de 8 mm que vaig col·locar entre les fileres 11 i 12 amb uns 8 punts de separació aproximadament entre tots dos. També vaig provar per enèsima vegada d'enfonsar els ulls, tal com proposa el patró d'AmiguruMei. Aquest cop vaig seguir un tutorial de Tejiendo con Chico. El tutorial és genial. De fet, en un primer moment vaig pensar que ho havia aconseguit però, quan vaig acabar de posar cotó sintètic a l'esfera del cos, ja havia recuperat la forma. De manera que gairebé no es nota.


Però, malgrat totes aquestes vicissituds, com deia a l'inici aquest eriçó de pues suaus i somriure entremaliat m'ha robat el cor. I a tu?

1 de maig de 2017

Un flamenc als aiguamolls

El flamenc és una au singular, no només pel seu color rosa, que per cert es deu a un dels microorganismes dels quals s'alimenta, sinó també per un coll sinuós, unes potes llarguíssimes, un bec ganxut... Sembla una au molt exòtica quan de fet, a només uns quilòmetres, al delta de l'Ebre, n'hi ha bandades espectaculars.

El meu flamenc, però, no forma part d'una bandada del delta de l'Ebre sinó que s'ha trobat sol entre tots aquests ànecs en un petit aiguamoll a Cambrils que, per cert, és un dels meus racons preferits.


I és que no em vaig poder resistir al flamenc publicat a Zoomigurumi 5, disseny d'Irene Strange. Això sí, vaig fer alguns canvis en la tria de colors de manera que en el meu flamec hi ha una explosió de rosa en totes les tonalitats del meu stash. Quant al patró, tot i que està classificat de dificultat mitjana, és bastant fàcil. Les úniques possibles dificultats són teixir les potes, que són un tub estret, i també l'arquitectura del bec, que està molt ben explicada. Ara bé, per donar forma al coll i a les potes és imprescindible posar-hi filferro. És una llàstima perquè això implica que aquest amigurumi té una finalitat exclusivament decorativa i que no és apte per jugar-hi.


El patró és genial. De fet, els llibres publicats per Amigurumi patterns sempre són una garantia. Tot i que n'hi ha uns quants més abans -el primer de la sèrie es va publicar l'any 2012- i també després -fa uns mesos s'ha publicat Zoomigurumi 6-, aquest és un dels meus preferits: ja n'han sortit el camell de Woolytoons i el paó de Pica Pau, i n'hi ha d'altres a la llista -l'alpaca, la morsa i el cocodril, segur-.

24 d’abril de 2017

Enganxada al brodat

Ja està. Només amb dos brodats ja puc dir que hi estic totalment enganxada. Després d'estrenar-me amb I Heart Stitch Art, aquesta és la meva segona incursió en el món del brodat. La Sarah Milligan, creadora de la marca, m'ho va posar fàcil perquè pel preu d'un kit me'n va enviar dos, per compensar-me pel temps que trigaria el meu paquet des del Canadà fins a Reus. Així que havia arribat el torn de la libèl·lula. Per cert, és com si m'hagués llegit el pensament, perquè tinc certa obsessió per les libèl·lules així com per altres bestioles com les papallones i les marietes, segurament rèmora de la meva infantesa en un entorn rural.


És un brodat molt senzill, només amb fil blanc i exclusivament en backstitch. Per a mi, que sóc absolutament autodidacta en això, el grau de dificultat era l'ideal, però ara que ja estic enganxada estic preparada per fer un pas més i provar altres punts. De fet, ja en tinc un altre entre mans. 

Ben aviat, doncs, més capítols dels meus avenços brodant.

17 d’abril de 2017

A punt per Sant Jordi

Aquest any sí. Aquest drac tan tendre em va robar el cor ja el Sant Jordi de l'any 2014. Finalment, després d'esperar-ho amb candeletes, l'any passat Lanukas en va publicar el patró, però només dos dies abans de Sant Jordi. Aaarrrggghhh! Evidentment no vaig tenir temps però aquest any sí, aquest any no hi ha excusa.

El patró és, de fet, l'adaptació d'un patró en rus, però crec que la versió en rus està incompleta i en realitat l'adaptació de Lanukas és cent vegades millor. Malgrat això, he hagut de fer algunes modificacions als braços i a les potes, més que res perquè la meva tècnica per fer puff stitch és bastant precària. 


La modificació més evident són les ales. Aquesta, però, no va ser per qüestions de tècnica sinó per gust. Hi vaig incorporar les ales de Toothless, el drac negre i desdentegat de la pel·lícula Com ensinistrar un drac. Ah! A més, el meu drac no té orelles. No sé per què, però em distreien. I l'últim canvi és la cresta de color carabassa, que aporta un toc de color.


També he experimentat amb el drac la tècnica per donar color a les galtes de El duende de los hilos. No m'hi havia atrevit mai i com a molt optava per brodar les galtes en rosa però la idea del retolador em va agradar. Dit i fet. Em vaig comprar un retolador Copic Ciao -i em va costar perquè me'ls hauria comprat tots- i el vaig estrenar per fer les galtes del meu drac. A la foto no s'aprecien gaire, però la idea és genial.


A un drac de Sant Jordi no li podia faltar una rosa. En aquest cas, el patró és tot un clàssic de Lanas y ovillos. Un altre any, prometo completar el conjunt amb un cavaller i una princesa. Bon Sant Jordi!



10 d’abril de 2017

Regala primavera

Si has de fer un regal en plena primavera, tinc la proposta ideal. És un imprimible del blog Sanglota. El primer full és el paper de regal imitant l'herba. Si, com jo, l'imprimeixes en A3 podràs embolicar fins a un llibre o un CD. En el segon full trobaràs les roselles per decorar. L'has d'imprimir en A4 i millor si el paper té un gramatge més alt, per exemple de 180 g.     


Hi ha poca feina a fer. Senzillament has de retallar la rosella i fer-hi un forat amb una perforadora de paper. Ah, ves buscant un cordill també. I ja pots embolicar el regal. En el meu cas, un llibre per Sant Jordi.


Ara només falta fer una llaçada amb el cordill i posar-hi la rosella. Ta-txaaaaaan!


Per cert, parlant de primavera, la meva calabruixa de ganxet ha rebut la visita de les seves cosines. Quina casualitat, tenint en compte que no és una flor gaire habitual en aquestes latituds, que l'altre dia a la floristeria trobés un test de calabruixes!


3 d’abril de 2017

Hola, primavera #1

Continuo saludant les estacions amb la col·lecció Four Seasons, de Lalylala. La primavera és el torn de la Marta, la calabruixa, el nom científic de la qual és muscari. En realitat, el patró a la venda a Etsy, juntament amb una caseta d'ocells i una mallerenga blava, és el d'una altra flor, el safrà de muntanya. Però al web de Lalylala hi trobaràs les instruccions per fer altres flors amb la mateixa base: el lliri de neu, el narcís i la calabruixa.


M'encanta el resultat, tot i la feinada. I és que és bastant entretingut teixir les poncelles i les flors i cosir-les una per una a la tija. A més, he hagut de fer alguns canvis, perquè amb el meu fil habitual i el meu ganxet de 2,5 mm no és factible fer peces de només 4 punts per filera.


L'any vinent potser naixeran altres flors al jardí, però de moment benvinguda, primavera.