4 de desembre de 2017

Per fi s'acosta Nadal

Per fi arriba desembre i comença a notar-se que s'acosta Nadal. I per fi puc presentar-te el meu últim patró de creació pròpia: un petit Pare Noel que viatjarà a moltes llars de família i amics a tall de felicitació nadalenca. 


Si em segueixes recordaràs que fa temps que estic impacient per presentar-te'l: ja te'n vaig parlar el mes de juny, quan vaig celebrar els tres anys del blog, i també en alguna altra ocasió, perquè aquest any el puff stitch ha sigut protagonista de diverses creacions: l'estoig inspirat en Vibe Mai, l'ovella posatasses de Gallimelmas... i ara la barba del meu Pare Noel.

Això vol dir, efectivament, que hi treballo des de la primavera i que he hagut de contenir-me fins ara. Però per fi aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.


Amb només 9,5 cm d'alçada es fa en un tres i no res; per exemple, en una tarda de sofà. Així que encara hi ets a temps. Com que jo hi treballo des de la primavera; a casa hi ha tota una colla de petits Pares Noel que m'han ajudat a posar els llums de l'arbre Nadal. Sí, una mica aviat, però estaven tan impacients com jo.


I no t'entretinguis: en un parell de setmanes torno amb un altre patró de Nadal però aquest no farà menys de 10 cm sinó 40 cm! Què deu ser...?

27 de novembre de 2017

D'aneguets, peluixos i al·lèrgies

En quin moment una persona deixa enrere la infantesa? M'ho pregunto perquè l'altre dia la meva neboda, la Ruth, que té 15 anys, em va dir que no entenia què feia un aneguet amb un osset de peluix. 


Justament ella, que sempre ha sigut bastant infantil, que fins fa no res encara arrossegava un peluix de quan era petita, que té tota una col·lecció d'amigurumis... Suposo que això de mirar-se les coses amb ulls d'adult és una fase més de l'adolescència... És aquell  moment en què abominem de tot el que ha format part de la nostra infantesa. En el meu cas aquesta fase va venir fins i tot agreujada per una joventut en ple moviment grunge -sí, sí, ja tenim una edat-, la qual cosa em portava a detestar qualsevol cosa bonica. El color rosa, els unicorns i el washi tape m'haurien provocat com a mínim al·lèrgia. I encara queda una rèmora de tot allò, però la veritat és que aficionar-me al ganxet i als projectes craft m'ha reconciliat amb les coses boniques. 

Per exemple, quan vaig veure aquest aneguet amb el seu osset de peluix no m'hi vaig poder resistir. És un disseny de Little Aqua Girl, tot i que la seva botiga a Etsy es diu Bubbles & Bongos. I és un disseny impecable, al qual no tinc absolutament cap crítica. I a més el preu és supercompetitiu, ja que la majoria de patrons d'aquesta dissenyadora australiana estan al voltant dels 3 euros, quan altres dissenyadores, i no pas les més reconegudes, cobren fins a 7 euros per un patró sense cap disseny gràfic i amb poques fotos del procés.


Només tinc una crítica, però a mi mateixa. I és que vaig fer el peluix amb el mateix fil que l'aneguet i, per tant, em va quedar un pèl més gros del que hauria volgut.


Sigui com sigui, el resultat és adorable. I segur que, d'aquí a uns anys, la Ruth també es reconciliarà amb la seva infantesa i amb les coses boniques. 

13 de novembre de 2017

En Rainbow, el faune

En aquesta època, com ja es tradició, el web Amigurumi patterns convoca un concurs de disseny d'amigurumis. I, com ja és tradició, he estat treballant en un amigurumi per presentar a concurs. L'any 2015, vaig presentar-hi en Bernard, el forçut de circ, i l'any 2016, en Berndt i la Judy, dos adorables monstres.

Enguany, l'objectiu és dissenyar una criatura màgica. Així que de moment les propostes són unicorns, sirenes, dracs i fades, a banda d'algun gnom, alguna bruixa, algun griu i algun mag. Vaig pensar en la meva sirena, però la veritat és que si em presento cada any a aquest concurs és perquè m'encanta assumir cada any un repte nou. Per tant, vaig aventurar-me en el món de les criatures màgiques. El primer que se'm va acudir va ser un faune. I quan imagino un personatge ja no el puc abandonar. Això sí, havia de ser un faune alegre i naïf, res a veure amb els faunes diabòlics. De tot això i després d'un parell de prototips, va néixer en Rainbow, un faune que viu allà on neix l'arc de Sant Martí.


Si em segueixes, ja saps que m'agrada experimentar amb les formes i no limitar-me a encaixar peces esfèriques o allargades les unes amb les altres. Per tant, un faune, amb potes de cabra, el tors nu i uns braços moldejats, era el repte ideal.


Com a complement a un faune tan naïf que té les banyes del color de l'arc de Sant Martí, una mata de cabells teixida amb Nieve, de Valeria di Roma. I per si fa fred, una bufanda interminable amb l'últim dels fils que ha arribat per augmentar la meva carta de colors.

Per cert, fins a  finals de mes està obert el termini per presentar dissenys a concurs. Després, de l'1 al 8 de desembre, hi haurà una votació popular. L'any 2015 em vaig classificar en la posició 107 i l'any passat, en la 91. Dubto que amb la competència que hi ha continuï escalant posicions però, passi el que passi, en Rainbow ja ha començat a fer la seva màgia i avui, després d'uns mesos de males perspectives en qüestions de salut, ha sortit l'arc de Sant Martí.

30 d’octubre de 2017

Castanyada vs. Halloween

He de confessar que demà ni em disfressaré ni tindré llaminadures a punt per si un fantasma o un zombi truca a la porta i em diu: Trick or treat? Però cal reconèixer que, en el món dels amigurumis, Halloween dona molt més joc que la castanyada. Ja ho vaig dir l'any passat, quan et vaig presentar la meva castanyera: les possibilitats de fer més amigurumis relacionats amb la castanyada es redueixen bastant, si no és que m'animo a fer una castanya, un panellet o un moniato. I no ha sigut el cas. Enguany m'he decidit per una bruixa que em va captivar tan bon punt la vaig veure.


El patró és d'una dissenyadora alemanya potser no gaire coneguda: Miss Hook. Sobretot em van agradar les formes rotundes de les seves nines. Jo que, per la talla i també per altres principis, soc bastant contrària als cànons de bellesa establerts, odio els amigurumis estlitzats i de cabells interminables, molt de l'estil de les dissenyadores russes entre altres.

Això és el que primer em va cridar l'atenció d'aquest disseny de Miss Hook, és veritat. Però, un cop vaig descarregar el patró a la meva tauleta tàctil i vaig començar a teixir un punt després de l'altre, em va entusiasmar. És el patró més original que he teixit en molt de temps i fa ben veritat allò que amb les grans dissenyadores sempre s'aprèn alguna cosa. Res, des de les sabates i els volants del vestit fins al cabell i el barret, està teixit com jo m'hauria imaginat. I el millor de tot és que el resultat és genial.

Si torno a teixir la meva bruixa, només faré un petit canvi. I serà en els cabells. Tot i que queden espectaculars, són massa rebels i costa massa dominar-los per poder cosir-hi el barret. Jo crec que amb menys densitat capil·lar el resultat podria ser també fantàstic i... trigaria una mica menys, perquè per poc no arribo a temps a Halloween. Només una dada: per fer el cabell he gastat aproximadament tres quartes parts d'un cabdell de 100 g. Uf!

Per acabar un toc suau a les galtes, amb un retolador Copic Ciao. Sí, ja ho sé, és massa guapa i tot per ser bruixa...


I tu també t'has apuntat a la festa de Halloween?

16 d’octubre de 2017

Bon dia a la Vila del Pingüí

Així començava cada capítol de la sèrie japonesa d'anime El Dr. Slump, creada per Akira Toriyama, que després va crear Bola de drac.

TV3 va emetre El Dr. Slump als anys 80. A mi em va enxampar d'adolescent, però és una sèrie tan surrealista i irreverent que crec que tenia més seguidors entre la gent de la meva edat que entre la canalla.

Malgrat el títol, la gran protagonista de la sèrie és l'Arale, un robot humanoide creat pel Dr. Slump en forma de nena d'uns 10 o 12 anys amb una força extraordinària i amb un desconeixement absolut dels convencionalismes. L'Arale i el seu creador viuen a la Vila del Pingüí i estan envoltats de personatges encara més surrealistes com un sol que es renta les dents cada matí; un porc autòmat que anuncia que s'ha fet de dia; la Gachan, un bebè amb ales que també és una creacció del Dr. Slump, i... caques de color rosa que parlen. 


Sí, tot aquest rotllo era per explicar-te que aquesta caca riallera és un personatge d'anime japonès i per excusar la meva recent obsessió per les caques en versió amigurumi. Després de la princesa caca, un disseny d'Anna Vozika, i del meu al·legat a favor del ganxet gamberro, vaig pensar que podia versionar aquest fantàstic patró per fer la caca rosa de l'Arale. Només calia canviar el color del fil, brodar els ulls -que per cert em va costar moltíssim- i fer-li la boca amb feltre blanc i negre i un retolador Posca de color rosa.

I tu, coneixies l'Arale o ja em faig gran?

4 d’octubre de 2017

Un gosset tristoi

La setmana que publico un post habitualment ho faig en dilluns, però aquest dilluns estava trista. Si no t'imagines per què, fes un cop d'ull a les portades de la premsa escrita internacional o al que n'han dit televisions com la CNN, Al JazeeraTele Sur o Sky News.

Potser un blog de ganxet no és el lloc per posicionar-me sobre l'actualitat informativa però després de l'odi i la violència una no pot continuar com si res. 

Per això també entre els amigurumis que estan enllestits i als quals ja he fet la sessió de fotos, n'he triat un amb aspecte tristoi. És aquest gosset, disseny del blog Oh, divino botón.


És un disseny senzill, ideal per customitzar-lo com vulguis. En el meu cas, la taca a l'ull, el llacet, els pantalons... A més, amb uns 14 cm, és de la mida ideal. Ja saps que m'avorreixo amb els amigurumis enormes. 

Tot i que m'he divertit molt amb aquest patró, avui no tinc ganes d'escriure més. Espero que el pròxim dia no estiguem tan tristos ni jo ni l'amigurumi que protagonitzi el post. 

25 de setembre de 2017

A fer nones

Sempre ho dic: no m'agraden gaire les nines. I he de confessar que els bebès tampoc. Sí, flagel·leu-me, mares de família. Sempre he pensat que és perquè jo ja tinc un nen interior i no pas gaire amagat però el Sr. Descabdello discrepa: diu que no tinc un nen interior sinó 22 com a mínim! Però ja m'estic desviant del tema. Tot i que havia començat dient que no m'agraden gaire les nines, fins i tot a mi en Hoki em va entendrir. És tan dolç, amb aquests ullets dormilegues... A més, encara no havia provat cap patró d'Amour Fou Crochet. Així que m'hi vaig decidir.


El patró és, en línies generals, fantàstic. Per exemple, compleix amb el requisit de ser senzill i, malgrat això, donar com a resultat un amigurumi original. Només he afegit el llaç al pantalonet inspirada per Mis pequicosas. Els ulls brodats són un encert i també m'han agradat molt les galtes brodades amb punt de creu. Nassos i melics no són habituals en el món dels amigurumis però en aquest disseny són imprescindibles. I és tan fàcil com fer un puff stitch o com en diu la Carla Mitrani al patró en espanyol un punto pochoclo. Aquesta sí que és bona! Un altre sinònim a la llista i jo sense saber com dir-ne en català! 


Però no tot són flors i violes. I és que he tingut un clar problema en les proporcions: he hagut de suprimir 4 o 5 fileres del cap -després de tantes provatures ja no recordo amb exactitud quantes- per aconseguir una forma arrodonida, pròpia d'un cap. I una darrera qüestió que no m'ha agradat del patró és que la dissenyadora proposa teixir la gorra amb un fil més gruixut i un ganxet de 4,5 mm. Per què se suposa que he de tenir un fil més gruixut? I per què se suposa que el resultat de la gorra amb un fil més gruixut serà proporcional al cap? Em sembla que el més lògic és teixir tot l'amigurumi amb el mateix tipus de fil, precisament per assegurar la proporcionalitat. Potser sí que estic rondinaire però és que quan compro un patró, precisament perquè hi ha una feina de disseny al darrere, espero poder fer ganxet tranquil·lament i sense haver de prende notes ni amoïnar-me mirant l'amigurumi des de totes les òptiques possibles per decidir si faig una filera més o no.  


Malgrat aquestes ensopegades, el resultat final és molt tendre. La prova és que en Hoki va ser un dels gairebé 50 amigurumis que vaig vendre al Mercat d'Artesania de Montbriart, a Montbrió del Camp, en el qual, tal com et vaig mostrar a Instagram Stories, vaig participar. Per cert, una cita imprescindible per als amants de l'art!

18 de setembre de 2017

Amb ganes de tardor

Crec que ja ho he dit diverses vegades: la tardor és la meva estació de l'any preferida. Em fa pensar en dies de pluja i botes d'aigua; en guineus i altres animals del bosc; en postes de sol vermelles; en fulles, castanyes, glans i bolets; i sobretot sobretot en tardes a la meva butaca preferida, amb un te a punt, i amb un garbuix a la falda entre la manta, el cabdell i la gata ara que ja no ens fem calor l'una a l'altra. Ja sé que encara falta una mica perquè arribi tot això però aquests dies de fresca i de tardor avançada me n'han fet venir ganes.

Així que m'he preparat per a la tardor, i més concretament per al meu te en aquella hora de la tarda en què puc començar a dedicar-me al ganxet, amb aquest posatasses de Gallimelmas e imaginancias que ja va triomfar a les xarxes l'hivern passat. Ja saps que jo, que tinc una llista interminable de projectes pendents, sempre vaig tard...



Fa temps que segueixo a Gallimelmas i els seus fantàstics dissenys. No es dedica a vendre patrons sinó a vendre amigurumis i a impartir tallers però de tant en tant ens regala algun patró preciós com aquest. Jo només hi he afegit una floreta per donar-hi un toc de color. Sí, ja sé que és una mica contradictori això de la tardor i les flors.

A més, és un patró molt senzill. L'única possible dificultat és el puff stitch però ara, després del meu estoig inspirat en Vibe Mai, ja hi tinc la mà trencada. Tant que fins i tot és un punt bastant protagonista en la creació que ja fa mesos que tinc a punt de presentar-te. Però hauré d'esperar el Nadal o almenys que la tardor estigui una mica més avançada. Quina impaciència! He començat dient que tenia ganes de tardor i ja estic parlant de Nadal. Mentre esperem, fes-te un te -si no et ve de gust calentet també pot ser amb gel- i explica'm quina és la teva estació de l'any preferida.

11 de setembre de 2017

En Jumpy, la gravetat i el rock

Aquest és un dels meus descobriments a Instagram: en Jumpy, un disseny de Little happy crochet. No buscava pas un conill i menys encara amb auriculars però em va semblar molt divertit i en un rampell em vaig comprar el patró.


És un disseny molt senzill. Només és que és una mica contradictori: amb 37 cm d'alçada no té res de petit. El cap té una circumferència màxima de 102 punts, de manera que és interminable! I això que el vaig reduir a 96 punts perquè passar dels 100 em semblava un atemptat contra la llei de la gravetat. Efectivament, la pega que té aquest amigurumi un cop acabat és que res s'aguanta dret: ni el cap ni tampoc les orelles, que déu-n'hi-do!

Per fer la foto, vaig rescatar uns quants discos de vinil de la casa familiar: rock del bo dels anys 80 i 90! I ja m'ha passat pel cap comprar-me un tocadiscos. La qüestió és on el podríem posar en aquesta casa de 70 metres quadrats, on en Jumpy, amb aquest cap tan gros, ja n'ocupa una petita part. Hauré de continuar-hi pensant...

6 de setembre de 2017

Un estoig inspirat en Vibe Mai

Ja ho vaig avançar en ple estiu, quan m'entretenia amb aquestes fruites de ganxet: l'estoig síndria de Vibe Mai, que va triomfar a Instagram, era un dels meus projectes d'estiu. 


Me'n vaig enamorar i l'havia de fer tant sí com no. La llàstima és que no vaig trobar el patró al blog de Vibe Mai. I t'asseguro que el vaig remenar de dalt a baix: com que està escrit en danès anava ben perduda. Així que he hagut d'improvisar. De fet, el patró no té gaires secrets: es tracta d'anar teixint en espiral en puff stitch. Però per si et serveix d'ajuda aquí tens el patró.


En peces com aquesta és important que el resultat sigui un cercle perfecte i no pas un hexàgon. El truc, segur que ja ho saps, és intercalar els augments, tal com explica Lanas y ovillos. Per simplificar, habitualment aquest truc no s'explicita en els patrons, excepte potser en els de Lalylala, però jo ja ho faig d'esma en les fileres en què el nombre de punts anterior a l'augment o la disminució és parell. També dona molt bon resultat en peces grosses, per evitar les cicatrius del teixit. 

Amb tot plegat, i amb una mica de pràctica en puff stitch, que primer tant em costava, aquest estoig no té grans dificultats. Per a mi, el pitjor va venir a l'hora de cosir el folre i la cremallera. Ben convençuda, vaig comprar un retall de roba ben bonic, una cremallera de 25 cm i un fil del color ideal. Fins i tot vaig tallar la roba i vaig començar a cosir. Peròòò... he de confessar que soc un desastre. Així que al final em vaig rendir i vaig demanar ajuda. Em consolo pensant que cosir una cremallera i el folre en una peça amb l'acabat rodó era un projecte massa ambiciós per començar i m'he promès que ho tornaré a intentar en alguna peça rectangular.


Per rematar el meu estoig, vaig fer una borla amb l'ajut d'aquest tutorial de Tejiendo Perú.

Malgrat tot, llueixo molt contenta el meu estoig inspirat en Vibe Mai. I tu, has acabat els teus projectes d'estiu?