15 de maig de 2017

Pues suaus d'eriçó

A mi aquest petit eriçó, rodonet i suau, em té el cor robat però també he de reconèixer que, segons alguns, com el Sr. Descabdello, no s'assembla gaire a un eriçó. La meva teoria és que alguns han vist pocs dibuixos animats en la infantesa i menys encara en l'edat adulta. Cras error.


Però tornem a l'eriçó. És un patró gratuït d'AmiguruMei, publicat a Craft Passion, que fa temps que tenia pendent. I per què he trigat tant a posar-m'hi? Per una qüestió logística: no trobava el fil adequat per fer les pues. És veritat que hi ha bastants fils amb aquest efecte però el marró no sol ser habitual a la paleta de colors. Així que quan vaig descobrir el Katia Chantilly en el color 57 a Puntos de fantasía vaig fer un salt d'alegria. Potser té un efecte ovella més que no pas efecte pues d'eriçó, però aquesta és també la proposta d'AmiguruMei, la qual cosa converteix aquest eriçó en un amigurumi molt dolç. Això sí, en lloc d'incorporar aquest fil a la peça principa, el que he fet és una mena de casc amb el Katia Chantilly i després l'hi he cosit.


Fora de la dificultat de trobar el fil adequat per simular les pues, el patró és molt senzill. Idees tan simples per fer el musell -llàstima que ara tinc un ull de seguretat desaparellat- i la mandíbula inferior donen un resultat espectacular.

I quina va ser la pedra a la sabata a l'hora de fer el meu eriçó? Doncs els ulls. No sé per què però no la vaig encertar fins a la tercera versió! Al final vaig optar per uns ulls ovalats de 8 mm que vaig col·locar entre les fileres 11 i 12 amb uns 8 punts de separació aproximadament entre tots dos. També vaig provar per enèsima vegada d'enfonsar els ulls, tal com proposa el patró d'AmiguruMei. Aquest cop vaig seguir un tutorial de Tejiendo con Chico. El tutorial és genial. De fet, en un primer moment vaig pensar que ho havia aconseguit però, quan vaig acabar de posar cotó sintètic a l'esfera del cos, ja havia recuperat la forma. De manera que gairebé no es nota.


Però, malgrat totes aquestes vicissituds, com deia a l'inici aquest eriçó de pues suaus i somriure entremaliat m'ha robat el cor. I a tu?

1 de maig de 2017

Un flamenc als aiguamolls

El flamenc és una au singular, no només pel seu color rosa, que per cert es deu a un dels microorganismes dels quals s'alimenta, sinó també per un coll sinuós, unes potes llarguíssimes, un bec ganxut... Sembla una au molt exòtica quan de fet, a només uns quilòmetres, al delta de l'Ebre, n'hi ha bandades espectaculars.

El meu flamenc, però, no forma part d'una bandada del delta de l'Ebre sinó que s'ha trobat sol entre tots aquests ànecs en un petit aiguamoll a Cambrils que, per cert, és un dels meus racons preferits.


I és que no em vaig poder resistir al flamenc publicat a Zoomigurumi 5, disseny d'Irene Strange. Això sí, vaig fer alguns canvis en la tria de colors de manera que en el meu flamec hi ha una explosió de rosa en totes les tonalitats del meu stash. Quant al patró, tot i que està classificat de dificultat mitjana, és bastant fàcil. Les úniques possibles dificultats són teixir les potes, que són un tub estret, i també l'arquitectura del bec, que està molt ben explicada. Ara bé, per donar forma al coll i a les potes és imprescindible posar-hi filferro. És una llàstima perquè això implica que aquest amigurumi té una finalitat exclusivament decorativa i que no és apte per jugar-hi.


El patró és genial. De fet, els llibres publicats per Amigurumi patterns sempre són una garantia. Tot i que n'hi ha uns quants més abans -el primer de la sèrie es va publicar l'any 2012- i també després -fa uns mesos s'ha publicat Zoomigurumi 6-, aquest és un dels meus preferits: ja n'han sortit el camell de Woolytoons i el paó de Pica Pau, i n'hi ha d'altres a la llista -l'alpaca, la morsa i el cocodril, segur-.

24 d’abril de 2017

Enganxada al brodat

Ja està. Només amb dos brodats ja puc dir que hi estic totalment enganxada. Després d'estrenar-me amb I Heart Stitch Art, aquesta és la meva segona incursió en el món del brodat. La Sarah Milligan, creadora de la marca, m'ho va posar fàcil perquè pel preu d'un kit me'n va enviar dos, per compensar-me pel temps que trigaria el meu paquet des del Canadà fins a Reus. Així que havia arribat el torn de la libèl·lula. Per cert, és com si m'hagués llegit el pensament, perquè tinc certa obsessió per les libèl·lules així com per altres bestioles com les papallones i les marietes, segurament rèmora de la meva infantesa en un entorn rural.


És un brodat molt senzill, només amb fil blanc i exclusivament en backstitch. Per a mi, que sóc absolutament autodidacta en això, el grau de dificultat era l'ideal, però ara que ja estic enganxada estic preparada per fer un pas més i provar altres punts. De fet, ja en tinc un altre entre mans. 

Ben aviat, doncs, més capítols dels meus avenços brodant.

17 d’abril de 2017

A punt per Sant Jordi

Aquest any sí. Aquest drac tan tendre em va robar el cor ja el Sant Jordi de l'any 2014. Finalment, després d'esperar-ho amb candeletes, l'any passat Lanukas en va publicar el patró, però només dos dies abans de Sant Jordi. Aaarrrggghhh! Evidentment no vaig tenir temps però aquest any sí, aquest any no hi ha excusa.

El patró és, de fet, l'adaptació d'un patró en rus, però crec que la versió en rus està incompleta i en realitat l'adaptació de Lanukas és cent vegades millor. Malgrat això, he hagut de fer algunes modificacions als braços i a les potes, més que res perquè la meva tècnica per fer puff stitch és bastant precària. 


La modificació més evident són les ales. Aquesta, però, no va ser per qüestions de tècnica sinó per gust. Hi vaig incorporar les ales de Toothless, el drac negre i desdentegat de la pel·lícula Com ensinistrar un drac. Ah! A més, el meu drac no té orelles. No sé per què, però em distreien. I l'últim canvi és la cresta de color carabassa, que aporta un toc de color.



També he experimentat amb el drac la tècnica per donar color a les galtes de El duende de los hilos. No m'hi havia atrevit mai i com a molt optava per brodar les galtes en rosa però la idea del retolador em va agradar. Dit i fet. Em vaig comprar un retolador Copic Ciao -i em va costar perquè me'ls hauria comprat tots- i el vaig estrenar per fer les galtes del meu drac. A la foto no s'aprecien gaire, però la idea és genial.


A un drac de Sant Jordi no li podia faltar una rosa. En aquest cas, el patró és tot un clàssic de Lanas y ovillos. Un altre any, prometo completar el conjunt amb un cavaller i una princesa. Bon Sant Jordi!



10 d’abril de 2017

Regala primavera

Si has de fer un regal en plena primavera, tinc la proposta ideal. És un imprimible del blog Sanglota. El primer full és el paper de regal imitant l'herba. Si, com jo, l'imprimeixes en A3 podràs embolicar fins a un llibre o un CD. En el segon full trobaràs les roselles per decorar. L'has d'imprimir en A4 i millor si el paper té un gramatge més alt, per exemple de 180 g.     


Hi ha poca feina a fer. Senzillament has de retallar la rosella i fer-hi un forat amb una perforadora de paper. Ah, ves buscant un cordill també. I ja pots embolicar el regal. En el meu cas, un llibre per Sant Jordi.


Ara només falta fer una llaçada amb el cordill i posar-hi la rosella. Ta-txaaaaaan!


Per cert, parlant de primavera, la meva calabruixa de ganxet ha rebut la visita de les seves cosines. Quina casualitat, tenint en compte que no és una flor gaire habitual en aquestes latituds, que l'altre dia a la floristeria trobés un test de calabruixes!


3 d’abril de 2017

Hola, primavera #1

Continuo saludant les estacions amb la col·lecció Four Seasons, de Lalylala. La primavera és el torn de la Marta, la calabruixa, el nom científic de la qual és muscari. En realitat, el patró a la venda a Etsy, juntament amb una caseta d'ocells i una mallerenga blava, és el d'una altra flor, el safrà de muntanya. Però al web de Lalylala hi trobaràs les instruccions per fer altres flors amb la mateixa base: el lliri de neu, el narcís i la calabruixa.


M'encanta el resultat, tot i la feinada. I és que és bastant entretingut teixir les poncelles i les flors i cosir-les una per una a la tija. A més, he hagut de fer alguns canvis, perquè amb el meu fil habitual i el meu ganxet de 2,5 mm no és factible fer peces de només 4 punts per filera.


L'any vinent potser naixeran altres flors al jardí, però de moment benvinguda, primavera.

20 de març de 2017

Un elefant, dos elefants, tres elefants...

M'encanten els animals salvatges. Per descomptat, m'encanten els de veritat i més si els puc veure en directe. Però, tot i no ser tan habituals com els conillets i els ossets, també m'encanten en versió amigurumi. Així que quan Instagram va començar a omplir-se de fotos amb els elefantets de LuiLuh Handmade vaig afegir aquest patró a la meva llista d'amigurumis pendents. Per cert, per si tens curiositat, hi tinc apuntats més de 80 amigurumis! No sé pas si mai aconseguiré reduir la llista! Per sort, l'elefantet de LuiLuh Handmade ja no hi és. 


Això sí, he de confessar que he fet molts canvis en el patró original. Sí, a Instagram semblava moníssim però un cop el vaig tenir a les mans hi havia coses que no em feien el pes: les orelles caigudes, un cos diminut, el disseny de les potes, la bufanda (amb la calor que fa ja!)... I sobretot que no té braços! En fi, un cop més aquí tens el patró traduït i modificat.


El que sí que vaig mantenir és l'expressió tristoia original, amb les celles brodades, i el toc de color a les potes. I un cop em vaig enamorar de l'elefantet, ja no vaig poder parar fins a tenir-ne una petita bandada.


6 de març de 2017

Puff stitch per fer un moneder

Fa gairebé tres anys que vaig fer el meu primer moneder de ganxet. Va ser un regal per a la meva germana i, gairebé tres anys després, el moneder estava a punt de desintegrar-se. Era hora de reciclar la tanca.

Em va semblar molt avorrit tornar a fer el mateix moneder amb un color diferent. Així que vaig xafardejar a Pinterest fins que vaig ensopegar amb aquest model. Semblava extret d'un llibre o una revista en japonès. Vaig continuar remenant fins que vaig trobar el gràfic per fer el moneder. No m'agrada gens no poder citar el dissenyador i també dubto que sigui un patró gratuït. Però això sol passar amb els patrons en japonès i la veritat és que no m'hi vaig poder resistir.


El flamant moneder de la meva germana està fet amb puff stitch. Com se'n diu en català? No en tinc ni idea. Necessito urgentment un diccionari terminològic de ganxet anglès-català. És la primera vegada que teixia amb puff stitch. No és fàcil però el resultat paga la pena. Llàstima que no es pot teixir en espiral.


Com que la tanca és força petita, només 6,50 cm, amb tres fileres de puff stitch va ser suficient. Això sí, no m'aclaria amb el gràfic a l'hora de fer l'acabat. Així que senzillament vaig cosir les dues peces entre si.


I vet aquí un moneder nou de trinca!

27 de febrer de 2017

Bona nit...

Bona nit. Estàs a punt de caure rendida al llit o tens problemes d'insomni? Jo tinc temporades. Depèn de si passo per uns dies especialment estressants o hi ha alguna cosa que m'amoïna. El que sí que tinc clar és que de nit tot es veu més fosc, sobretot els pensaments. Per això, crec que no és un bon moment per pensar i prendre decisions sinó que cal envoltar-nos del que ens fa feliç i ens dona bones vibracions.

Aquest núvol no és una creació d'una nit d'insomni però hi té relació. I és que d'un dia per l'altre se'm va acudir fer un detall per a una companya de feina que passava per un mal moment i tenia problemes per conciliar el son. Tenia poc temps -concretament, una nit- i a més, com que és una persona bastant pragmàtica, havia de ser un amigurumi senzill i poc infantil. No sé per què vaig tenir la idea d'un núvol. El Sr. Descabdello em va advertir que el son i els núvols no tenen res a veure, però jo ja me l'havia imaginat. D'aquella nit, doncs, va néixer aquest núvol dormilega. 


Vaig trobar algun patró per Internet però no estava pensat per teixir en espiral i de fet quan m'hi vaig posar no em quadrava res. Així que tocava improvisar i prendre notes. Aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.


La idea de la gorra va venir després d'aquella nit, quan vaig voler testar el patró abans de publicar-lo. És clar que hi faltava un toc de color.


A més, va ser l'oportunitat de provar el meu estri per fer pompons de la marca Clover, que vaig comprar d'oferta en una de les meves botigues de fil preferides: Leyre Ideas. Com que soc bastant sapastre amb aquestes coses, em va costar una mica entendre'n el funcionament. I la gran decepció va ser que de tota manera s'ha de fer manualment el més difícil, que és tallar el fil amb les estisores.


Però ara, sssssst, és hora de dormir. Bona nit...

13 de febrer de 2017

El petit príncep i la guineu

"Les persones ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les botigues. Però com que de botigues d'amics no n'hi ha, les persones ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm."


No m'he pogut resistir a compartir un dels meus passatges favorits d'El petit píncep, d'Antoine de Sain-Exupéry, i potser també la raó de la meva passió per les guineus. 

Encara fullejo de tant en tant la meva senzilla edició -això sí, dedicada- i he de confessar que vaig plorar molt amb la pel·lícula d'animació El petit príncep, amb direcció de Mark Osborne i guió d'Irena Brignull. Va ser en aquesta pel·lícula que vaig descobrir aquesta guineu de peluix. La troba la petita protagonista de la història entre les moltes andròmines de l'aviador i des d'aleshores l'acompanya en la resta de l'aventura.


Em va robar el cor fins a tal punt que vaig remenar i remenar per Internet fins que vaig trobar el patró de Happy Coridon, una dissenyadora italiana. Estic encantada amb el resultat però la veritat és que m'hi vaig haver de barallar bastant. 

En el primer combat em vaig haver d'enfrontar al cos, que segons el patró s'ha de teixir amb punt rus. Perdona? Punt què? No tenia ni idea de què coi era el punt rus però cal dir que al patró està molt ben explicat. Aquesta tècnica consisteix a teixir dues peces en fileres però amb la dificultat afegida que cal tallar el fil després de cada filera i tornar a començar, en lloc de girar la peça. Després cal cosir les dues peces -en aquest cas, una de carabassa i una de blanca- de manera que s'aconsegueix una peça bicolor amb el mateix efecte que teixint en espiral. Però per molt ben explicat que estigués, per la meva inexperiència o ineptitud, l'acabat no m'agradava gens. Així que després de diverses proves vaig teixir el cos amb la tècnica amigurumi i després hi vaig cosir una peça blanca teixida en fileres.  

L'altra decepció va ser que el cos és en realitat un tub i que la inclinació del coll només s'aconsegueix a força de doblegar-lo. A tot això cal afegir-hi alguna altra petita dificultat, per exemple per fer les orelles o trobar els botons adequats. 

I per ser fidel al peluix que em va robar el cor, vaig teixir la cua amb dos fils junts -el meu fil habitual de cotó i un fil de perlé del número 8- i vaig brodar unes estrelles a l'esquena amb el mateix fil de perlé.


La meva guineu de peluix m'ha fet pensar també en l'Scrump, la nina vudú de la Lilo, a la pel·lícula Lilo & Stitch. Dec tenir tenir debilitat pels peluixos que tenen un petit paper a les pel·lícules d'animació però hi he estat pensant i no en recordo cap més. I tu, en recordes algun?