21 de maig de 2018

En Lui, el clown, o l'odissea d'una sessió de fotos

Amor a primera vista. Això és el que em va passar quan vaig descobrir en Lui, el clown, un disseny de Mr. Luiwood. Ni m’agraden especialment els pallassos ni havia pensat de fer-ne cap en versió amigurumi, però no em vaig poder resistir a aquest clown tan tendre.


El patró és genial. Les cames són una de les senyes d'identitat d'aquesta dissenyadora alemanya, que abans era coneguda com a Luiluh Handmade. Em feia por el moment de cosir la boca i brodar els ulls però el resultat és perfecte. De fet, hi ha un petit truc perquè la boca adopti la curvatura adequada. I també m'ha encantat la idea de poder-li posar i treure els pantalons. A més, han sigut l'excusa perfecta per estrenar els meus cabdells de Tex Cotton, de la casa hilaturas LM, amb un efecte de cotó rentat que fa temps que buscava. Potser el barret, amb una ala molt petita, és el que m'agrada menys.

Però un cop en Lui, el clown, va estar enllestit, va començar l’odissea de la sessió de fotos. No sé com t’ho manegues tu però, des del meu punt de vista i per més mitjans que hi posi, fer fotos dels amigurumis és dificilíssim. En els inicis vaig començar fent fotos a la terrassa, amb llum natural. De fons, hi posava peces de roba: un cobrellit, una brusa, un jersei... Bastant rudimentari. Després vaig estrenar una caixa de llum molt senzilla que muntava al costat de la terrassa, per aprofitar també la llum natural. Va ser aleshores que vaig començar a posar cartolines de fons, generalment de color blanc. Però els colors dels amigurumis variaven molt en funció de l’hora del dia i de l’estació de l’any. A més, el fons blanc no quedava mai blanc sinó que es convertia en diferents tonalitats de gris segons la llum. Obsessionada i assessorada, vaig decidir fer una petita inversió en una nova caixa de llum i uns focus senzills i desmuntables. També em van advertir que l’única manera d’aconseguir un fons blanc impol·lut era un editor de fotos semiprofessional. Vaig optar per Lightroom. És veritat que a partir d’aquí les fotos van millorar molt però jo, perfeccionista com soc, encara no n’estic del tot satisfeta. Crec que em falta practicar molt.

I tot això per què t’ho explico? Doncs perquè amb un amigurumi com en Lui, que podria donar tant de joc, he de reconèixer que les fotos no llueixen prou. El primer problema va ser el fons. Si en l’amigurumi hi ha fil blanc, no puc utilitzar l’eina de Lightroom per editar el fons. Per tant, la cartolina blanca estava descartada. I entre les que tenia i que combinaven amb tots els colors d’en Lui vaig triar aquest verd. No mata, ho sé. L’altre problema va ser la mida de l’amigurumi. Fer fotos d’amigurumis petits és molt senzill, però mantenir dret un amigurumi de 30 cm d’alçada com aquest requereix tota una obra d’enginyeria, generalment unes broquetes morunes clavades en un cartró ploma, a més de les agulles de cap per fixar cames i braços. Llavors també pot passar que un cop veus la foto a l’ordinador per editar-la t’adonis que no has calculat prou bé la perspectiva i que si t'hi fixes es veu la broqueta moruna al costat d'una cama. Sort del Lightroom, que tot i que no hi tinc gaire pràctica em va permetre esborrar-la miraculosament.



Capítol a part mereix l'atrezzo de les fotos. Normalment ja tinc prou feina a fer una bona foto. Pel que fa a l'atrezzo només m'he atrevit amb un nenúfar per a la llúdriga, unes carabasses de Halloween per a la bruixa, uns caramels per als monstres i unes flors per a la papallona i la libèl·lula. Però aquesta vegada, amb la idea de posar-hi color, se'm va acudir fer servir uns globus d'atrezzo. I ja em veus amb una bossa de globus per modelar, infla que inflaràs, i mirant tutorials de YouTube per fer globoflèxia. De tot això en va sortir aquest globus en forma de gos que treu el cap a l'esquerra de la foto. El problema és que, després, la caixa de llum va resultar ser un pèl justa per a un pallasso de 30 cm i una pila de globus. Tot això sota els focus i ja de mal humor. I al capdavall el resultat amb els globus no em va agradar gaire.


Sigui com sigui, malgrat aquesta odissea amb la sessió de fotos, segueixo enamorada del meu clown Lui.

I tu, et compliques tant com jo?

14 de maig de 2018

Digue'm com dorms i et diré com ets

Ets de les que vetllen a la nit i quan sona el despertador no es poden aixecar? Ets de les que amb poques hores de son en té prou? Ets de les que fa migdiada? La manera com dormim ens defineix. Tant que el fet de dormir unes 20 h de mitjana, a més de moure's extremadament a poc a poc, és el que dona nom al peresós, aquest animal que viu principalment a l'Amèrica Central i del Sud i que per cert està en perill d'extinció.

Aquest petit amigurumi va anar directament a la meva llista d'amigurumis pendents quan en vaig descobrir el patró gratuït d'Storyland Amis, una dissenyadora més coneguda a Instagram que a la blogosfera pel que ella anomena amigurumis extrems, és a dir, enormes. Malgrat això, a mi em va robar el cor aquesta versió de només 7,5 cm d'alçada.


Com és habitual en els patrons d'amigurumis, la primera indicació és fer el cap. I fins aquí el patró és genial: fàcil, ben explicat i amb un resultat a l'alçada de les expectatives. Però després, seguint el patró, em vaig trobar amb un cos minúscul i unes potes raquítiques que vaig acabar descartant. Així que, per tal que el meu peresós es pogués agafar a la seva branca, en vaig haver de fer una adaptació que et pots descarregar tot seguit.


Pel que fa a les hores de son, jo soc de les que va a dormir com la Ventafocs, abans de les dotze de la nit. A més, he de dormir com a mínim 7 hores. Això sí, m'aixeco contenta com un gínjol, a diferència del Sr. Descabdello, a qui val més no dirigir la paraula fins una hora després d'haver-se aixecat. Però no tot són flors violes: si em desperto a la nit i per exemple vaig al lavabo m'he d'esforçar a no pensar perquè, si hi ha alguna cosa que m'amoïna, m'envaeixen els mals pensaments i ja no dormo més en tota la nit. Però he de confessar que tampoc m'agradaria dormir 20 hores... No tindria pas temps de fer ganxet!

7 de maig de 2018

La meva muntanya

Ja fa un any que, de sobte, em va venir una idea al cap. Immediatament vaig agafar la llibreta que sempre tinc al costat de la butaca en la qual habitualment faig ganxet i la vaig dibuixar.

No sé per què em va venir aquella idea just en aquell moment, però sí que sé que estava inspirada, per una banda, en les muntanyes que envolten el Baix Camp i el color peculiar que tenen en la distància i, per l'altra, en els núvols que de vegades es queden quiets als cims i a les carenes. De petita, i encara ara, albirar aquestes muntanyes, més concretament la mola de Colldejou, era senyal d'estar arribant a casa.

Des de llavors, he fet, desfet, comptat, apuntat, esborrat, corregit, maquetat, traduït, fotografiat, editat... i una pila més de participis per poder publicar aquest patró a Etsy, que com sempre està disponible en català, en espanyol i en anglès.


La idea era precisament aquesta: una muntanya amb el cim nevat i amb uns núvols encaixables. Hi va haver moments difícils, com transformar aquells núvols dibuixats en una peça de ganxet. I en el procés de disseny van aparèixer també l'arc de Sant Martí i unes flors al peu de la muntanya.




En aquesta ocasió, en la recta final del procés, he tingut la sort de comptar amb l'ajuda i els suggeriments d'algunes col·legues d'Instagram: @superwooly, @carolitagr, @pirugurumi i @aestonetes. Moltes gràcies, Lidia, Carolina, Garazi i Laia.

El resultat de tot plegat és un PDF de 12 pàgines amb més de 25 fotos del procés que se suma a la resta de patrons disponibles a la meva botiga a Etsy. Sí, no soc gaire productiva. De fet, fins ara només he publicat dos patrons premium per any: el 2016 van ser la papallona i la libèl·lula i el 2017 en Berndt i la Judy, els monstres.

A veure si en el que queda d'any m'espavilo i enllesteixo els patrons d'en Rainbow, el faune que vaig presentar al concurs d'Amigurumi patterns, i un altre amigurumi, relacionat amb Harry Potter, que vaig dissenyar per regalar a una fan de la saga. De moment, però, només he fet els primers passos del procés: fer, desfer, comptar, apuntar, esborrar i corregir. A veure si ben aviat trobo el moment per continuar.

1 de maig de 2018

Cactus lover #5: Amb chalk paint

I arriba ja l'última d'aquesta col·lecció d'entrades dedicades als cactus. En aquesta ocasió, és un projecte craft que no té res a veure ni amb el ganxet ni amb el fil i l'agulla sinó que té com a  protagonistes un pinzell i chalk paint


Em vaig inspirar en alguna foto de Pinterest que ja no recordo però és un projecte molt senzill. El primer pas va ser buscar pedres arrodonides en una platja, en el meu cas a la platja de la Llosa, a Cambrils, la platja de la meva infantesa. Un cop carregada de pedres i amb els peus mullats per la mala mar, cal triar la composició i pintar les pedres amb chalk paint La Pajarita. Jo vaig triar una gamma de verds particular: sea skin, green ice i mint. Després vaig decorar dues de les pedres amb un retolador Posca blanc i l'altra amb més chalk paint. Per la seva banda, la torreta està pintada amb white cloud i tot plegat està envernissat amb vernís ultramat. Per acabar només cal fer la composició posant al fons de la torreta unes pedres blanques per a aquaris. 

I el resultat és tan original que ja estic a mig fer-ne una altra per a la meva germana. Però després de cinc setmanes amb diferents projectes dedicats als cactus crec que ja és hora de parar. Només de moment. Amb tanta fal·lera pels cactus, uns amics me n'han regalat un de cartró per decorar amb découpage, tècnica amb la qual no he experimentat mai, i encara tinc pendent de fer la Cactella de Kikalite. Per tant, qualsevol dia hi torno.

23 d’abril de 2018

Cactus lover #4: Amb ganxet XL

Avui és Sant Jordi però jo vaig a la meva. Ni dracs ni roses. Avui et porto una nova entrega d'aquesta sèrie d'entrades que he decidit dedicar als cactus. En aquesta ocasió torno a la tècnica del ganxet per fer aquest estoig dissenyat per Gallimelmas e imaginancias.


Feia temps que el tenia en el punt de mira i m'ha encantat. Tal com se suggereix en el patró original, l'he fet amb fil XL, concretament el Cotton Nature XL d'Hilaturas LM i un ganxet de 5 mm. És al·lucinant que ràpid i alhora fàcil és teixir amb aquest fil. Així que m'apunto la idea de fer-lo servir més sovint, per exemple en lloc del drapet, que sempre em costa tant, malgrat haver de teixir-se amb un ganxet de 10 o 12 mm. 

Això sí, hi he hagut de fer alguns canvis, la majoria per una qüestió de dimensions. Després de reduir la cadeneta inicial a 14 punts el meu estoig té una amplada ideal de 10,5 cm, però en la versió original era massa gros i poc pràctic. També he fet alguns canvis en l'acabat, que he anat improvisant sobre la marxa.

I... amb aquest estoig he superat el meu pànic a la costura després d'haver de rendir-me per exemple en l'estoig inspirat en Vibe Mai. Crec que la clau és que no he sigut excessivament ambiciosa i m'he limitat a fer les vores del folre i a cosir-lo amb puntades invisibles a l'estoig. La tela no pot ser més encertada i el resultat, tot i la meva rudimentària tècnica després de veure alguns tutorials de You Tube, és més que acceptable. A veure si en la pròxima incursió en el món de la costura ja m'atreveixo amb una cremallera.


Si ja estàs cansada de la meva col·lecció de Cactus lover, estigues tranquil·la: només em queda una entrada i no té res a veure ni amb el ganxet ni amb la costura sinó que l'eina principal ha sigut el pinzell. Dilluns vinent desvelaré el misteri.

16 d’abril de 2018

Cactus lover #3: Brodat

Ja et vaig avançar que la tercera entrada dedicada als cactus tindria com a protagonistes el fil i l'agulla. Però... no es tracta de l'agulla i el fil de cosir sinó de l'agulla i el fil de brodar. 


Després de les meves primeres aventures amb el brodat de la mà de I Heart Stitch Art la ploma i la libèl·lula no em vaig poder resistir a aquest kit que vaig trobar per casualitat en una botiga Tyger. Un kit baratíssim: només 4 euros. Però, és clar, ningú dona duros a quatre pessetes i, a mig brodar la silueta del cactus, ja em vaig quedar sense fil. Ggggrrrr!

Així que, disposada a no rendir-me, vaig anar a comprar alguns cabdells de fil de brodar de la casa Anchor i vaig tornar a començar. Ja tenia una mica de pràctica en el punt de brodar més bàsic: el back stitch. Però per a la flor del cactus vaig haver d'estrenar-me amb un nou punt: el satin stitch. Dificilíssim, per cert. De fet, vaig fer fins a cinc vegades la flor, fins que el resultat em va semblar mínimament acceptable.


I després d'això ja estic buscant el meu pròxim projecte de brodat i també estic enllestint el pròxim cactus que protagonitzarà una entrada al blog: en aquest cas combino ganxet i, ara sí, fil i agulla de cosir. Ja saps que això de cosir és el meu punt feble... Així que ves a saber què en sortirà.

9 d’abril de 2018

Cactus lover #2: En versió amigurumi

Aquesta és la segona entrada dedicada als cactus i, tal com vaig avançar, en aquesta ocasió es tracta d'un cactus amigurumi. És un disseny de Maria Handmade Design que vaig descobrir per casualitat a Instagram. La proposta d'aquesta dissenyadora brasilera és fer un cactus rosa, però jo, tot i que m'hagi reconciliat amb aquest color després d'una joventut grunge, vaig optar per uns colors més convencionals. 


El disseny és espectacular i em va encantar la idea de posar-lo en una torreta de veritat.


No és el primer cactus que faig. De fet, el primer any que vaig descobrir aquest hobby al qual ara soc absolutament addicta, vaig fer un cactus molt popular entre els principiants en el món dels amigurumis, el de Tejiendo Perú. I tampoc no serà l'útim. Encara tinc pendent fer alguna de les col·leccions de cactus o plantes crasses de Planet June.

Però abans d'això, la setmana vinent tornaré amb un altre cactus. Una pista: en aquesta ocasió els protagonistes són el fil i l'agulla.

2 d’abril de 2018

Cactus lover #1: De paper

M'encanten els cactus. Tinc cactus a la cuina i a la terrassa, tinc uns post-its de cactus, una goma d'esborrar en forma de cactus, un washi-tape de cactus, una capsa amb cactus dibuixats i un gerro per a les flors en forma de cactus. Fins i tot el meu primer projecte de carvatge va ser un cactus. No dec ser l'única perquè últimament, en qualsevol producte de decoració o de papereria, tot són flamencs, alpaques i... cactus. 

No sé si estic obsessionada amb els cactus, però de cop em vaig adonar que tenia un munt de projectes pendents protagonitzats per cactus. Així que he decidit que aquest mes d'abril serà monotemàtic i dedicaré cinc entrades del blog als cactus. Potser després d'això començaré a odiar-los...

Amb la primera, reprenc les entrades dedicades a altres projectes craft, a banda dels amigurumis. És un projecte molt senzill per fer uns cactus de paper retallables, idea d'Studio Äppel Päppel. Sí, és un blog suec però no t'atabalis. Només cal descarregar la plantilla, aconseguir uns papers d'scrap ben bonics i a retallar.


Per decorar els meus cactus, en un vaig optar per dibuixar-hi unes punxes amb un retolador de gel Signo Angelic Colour i en l'altre uns puntets amb un retolador Posca gruixut, tots dos de la marca Uni-Ball.



I vet aquí els meus primers cactus. Però no t'amoïnis si a tu et va més el ganxet: el pròxim cactus serà en versió amigurumi.

26 de març de 2018

En una galàxia molt llunyana...

Et vaig parlar fa unes setmanes de l'exercici que faig sovint de preguntar a la Carla i al Biel quin amigurumi volen. Doncs per fi arriba el moment de desvelar què va demanar el Biel: volia una nau espacial, però no una nau qualsevol sinó el Falcó Mil·lenari, la nau de Han Solo i Chewbacca a Star Wars. Em va fer pensar en una de les vinyetes de No sin mi ovillo, que publica El duende de los hilos.


Tot i que se m'escapava el riure, li vaig haver de dir, tan seriosa com ell, que no era factible. Per sort, va dir que també es conformaria amb una nau espacial qualsevol. Fa anys ja li vaig regalar el coet espacial de Lanas y ovillos, i encara el conserva, però el Biel pensava més en marcians que en astronautes. Llavors va començar el procés de recerca. La veritat és que hi ha ben poc per triar. Ja saps que en la galàxia dels amigurumis sobretot hi habiten conillets, ossets i alguna nina. Així que al final em vaig decidir per aquest disseny de Moji-Moji Design.


D'acord. Vist així és molt avorridot. Però fixa't en el que passa quan s'obre la comporta de la nau espacial.





Tot i que no té res a veure amb Star Wars, la veritat és que el resultat és molt divertit i que al Biel li va encantar.

Pel que fa al patró, he de reconèixer que hi vaig fer força canvis. I és que, de vegades, les expectatives creades per les fotos no es materialitzen. Això sí, la idea per a l'arquitectura de la nau espacial és genial. També és clau aconseguir un efecte brillant. En el meu cas, vaig teixir amb dos fils junts: el meu fil de cotó habitual, en aquest cas de color gris, i el fil Night en el color 201 de la casa Filatura di Crosa, que és un fil finíssim i platejat. Per rematar la nau, uns botons d'acer. Sort que les dependentes de la botiga Fil i cotó sempre m'ajuden a trobar el que busco. I mira que les faig anar de corcoll perquè sempre demano els botons més estranys per a les coses més estranyes.

I tu, coneixies Moji-Moji Design? Els seus dissenys són habituals en la col·lecció de llibres d'Amigurumi patterns per exemple, a Zoomigurumi 7 hi ha un hàmster i una gallina dissenyades per la Janine Holmes, creadora de Moji-Moji Design— però la veritat és que no és de les dissenyadores que arrasen a les xarxes. Pel que fa a mi, per una banda em vaig enamorar del seu mussol, fins al punt que després de contactar amb la Janine Holmes en va publicar al seu blog el patró gratuït en català. Però, per altra banda, amb l'alpaca de Zoomigurumi 5 m'ha passat el mateix que amb la nau espacial: les expectatives creades per les fotos no s'han materialitzat. I l'alpaca, inacabada des de fa setmanes, em mira des d'un racó, mentre decideixo si l'acabo o la descarto definitivament. I això, en el meu cas, que no suporto deixar les coses a mitges i per tant no acostumo a tenir ufos o unfinished objects, és tot un expedient X. Ja t'explicaré com acaba.

12 de març de 2018

Des de la prehistòria

Fa unes setmanes t'explicava quins amigurumis feien cua per arribar al blog. Et vaig avançar que hi havia un un cuc amb la seva poma, que ja et vaig presentar en l'última entrada del blog, i un extraterrestre, però que un altre personatge en procés, al qual només faltaven les potes i les banyes, també tenia pressa. Doncs, efectivament, aquest personatge ha passat pel davant de l'extraterrestre. És en George, el triceràtops.


N'estic absolutament enamorada. Feia temps que em rondava pel cap fer un dinosaure però no trobava cap patró que em robés el cor. Potser et semblarà una ximpleria però quan es tracta d'amigurumis jo crec en l'amor a primera vista. En realitat, hi crec sempre, quan es tracta d'amigurumis i quan no. Per sort, quan vaig descobrir en George a Instagram vaig saber que ja tenia el meu dinosaure.

És un disseny de Yarn Handmade, una dissenyadora brasilera bastant desconeguda aquí però amb força seguidors a Instagram. La qüestió és que, després d'escriure'ns a través de les xarxes, la Vanessa i jo vam decidir fer un intercanvi de patrons: el triceràtops per la papallona i la libèl·lula. Això és el que passa quan es combina gent encantadora com la Vanessa, el món dels amigurumis i les xarxes socials.

El patró és fantàstic i el resultat és un dinosaure molt autèntic, que sembla arribat directament des de la prehistòria, però molt tendre. En un principi, això de teixir el cap i el cos per separat i després cosir-los punt per punt no m'acabava de convèncer, però vaig voler seguir les indicacions del patró i m'ha encantat el resultat. Tot i que també em feia por l'acabat de les potes cosides al cos, és sorprenent que bé que queden. De fet, crec que són una de les claus del patró. Això sí, jo soc partidària del menys és més i, tot i que ho tenia a punt, al final ni li he brodat el somriure ni li he cosit unes galtes ben rosades.


De tota manera, estic segura que entre tu i en George també sorgirà amor a primera vista.