21 de maig del 2018

En Lui, el clown, o l'odissea d'una sessió de fotos

Amor a primera vista. Això és el que em va passar quan vaig descobrir en Lui, el clown, un disseny de Mister O'Lui. Ni m’agraden especialment els pallassos ni havia pensat de fer-ne cap en versió amigurumi, però no em vaig poder resistir a aquest clown tan tendre.


El patró és genial. Les cames són una de les senyes d'identitat d'aquesta dissenyadora alemanya, que abans era coneguda com a Luiluh Handmade i més tard com a Mr. Luiwood. Em feia por el moment de cosir la boca i brodar els ulls però el resultat és perfecte. De fet, hi ha un petit truc perquè la boca adopti la curvatura adequada. I també m'ha encantat la idea de poder-li posar i treure els pantalons. A més, han sigut l'excusa perfecta per estrenar els meus cabdells de Tex Cotton, de la casa hilaturas LM, amb un efecte de cotó rentat que fa temps que buscava. Potser el barret, amb una ala molt petita, és el que m'agrada menys.

Però un cop en Lui, el clown, va estar enllestit, va començar l’odissea de la sessió de fotos. No sé com t’ho manegues tu però, des del meu punt de vista i per més mitjans que hi posi, fer fotos dels amigurumis és dificilíssim. En els inicis vaig començar fent fotos a la terrassa, amb llum natural. De fons, hi posava peces de roba: un cobrellit, una brusa, un jersei... Bastant rudimentari. Després vaig estrenar una caixa de llum molt senzilla que muntava al costat de la terrassa, per aprofitar també la llum natural. Va ser aleshores que vaig començar a posar cartolines de fons, generalment de color blanc. Però els colors dels amigurumis variaven molt en funció de l’hora del dia i de l’estació de l’any. A més, el fons blanc no quedava mai blanc sinó que es convertia en diferents tonalitats de gris segons la llum. Obsessionada i assessorada, vaig decidir fer una petita inversió en una nova caixa de llum i uns focus senzills i desmuntables. També em van advertir que l’única manera d’aconseguir un fons blanc impol·lut era un editor de fotos semiprofessional. Vaig optar per Lightroom. És veritat que a partir d’aquí les fotos van millorar molt però jo, perfeccionista com soc, encara no n’estic del tot satisfeta. Crec que em falta practicar molt.

I tot això per què t’ho explico? Doncs perquè amb un amigurumi com en Lui, que podria donar tant de joc, he de reconèixer que les fotos no llueixen prou. El primer problema va ser el fons. Si en l’amigurumi hi ha fil blanc, no puc utilitzar l’eina de Lightroom per editar el fons. Per tant, la cartolina blanca estava descartada. I entre les que tenia i que combinaven amb tots els colors d’en Lui vaig triar aquest verd. No mata, ho sé. L’altre problema va ser la mida de l’amigurumi. Fer fotos d’amigurumis petits és molt senzill, però mantenir dret un amigurumi de 30 cm d’alçada com aquest requereix tota una obra d’enginyeria, generalment unes broquetes morunes clavades en un cartró ploma, a més de les agulles de cap per fixar cames i braços. Llavors també pot passar que un cop veus la foto a l’ordinador per editar-la t’adonis que no has calculat prou bé la perspectiva i que si t'hi fixes es veu la broqueta moruna al costat d'una cama. Sort del Lightroom, que tot i que no hi tinc gaire pràctica em va permetre esborrar-la miraculosament.



Capítol a part mereix l'atrezzo de les fotos. Normalment ja tinc prou feina a fer una bona foto. Pel que fa a l'atrezzo només m'he atrevit amb un nenúfar per a la llúdriga, unes carabasses de Halloween per a la bruixa, uns caramels per als monstres i unes flors per a la papallona i la libèl·lula. Però aquesta vegada, amb la idea de posar-hi color, se'm va acudir fer servir uns globus d'atrezzo. I ja em veus amb una bossa de globus per modelar, infla que inflaràs, i mirant tutorials de YouTube per fer globoflèxia. De tot això en va sortir aquest globus en forma de gos que treu el cap a l'esquerra de la foto. El problema és que, després, la caixa de llum va resultar ser un pèl justa per a un pallasso de 30 cm i una pila de globus. Tot això sota els focus i ja de mal humor. I al capdavall el resultat amb els globus no em va agradar gaire.


Sigui com sigui, malgrat aquesta odissea amb la sessió de fotos, segueixo enamorada del meu clown Lui.

I tu, et compliques tant com jo?

Juliol de 2022: Actualment aquest patró de Mister O'Lui no està disponible.

10 comentaris:

  1. Me acabo de enamorar!!! a mi los payasos me parecen preciosos y este que has tejido me entusiasma!
    Me he reído mucho con tu aventura de las fotos, ya que creo nos pasa a más de una este tipo de odiseas (a mi por lo menos si)
    Lo importante es que te han quedado muy alegres y coloridas...la primera es la que más me gusta.
    Un besazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La verdad es que me consuela no ser la única que pasa por estas odiseas. Es que a veces parece que a todo el mundo le sale todo perfecto menos a una misma, verdad? Jajaja. A mi también me entusiasmó este amigurumi en cuanto lo descubrí. Gracias, Ani. Besos.

      Elimina
  2. Claro que nos liamos a la hora de hacer las fotos,como no!!!! Pero te ha quedado fenomenal éste tierno payaso y muy alegre!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay, gracias, Pilar. Verdad que es tierno? Eso compensa el lío de las fotos. Un abrazo.

      Elimina
  3. Doncs ara quedaré com el cul, en sóc conscient però jo tinc un muntatge poc elaborat per fer les fotos. La veritat és que m'he plantejat comprar-me una capsa de llum, vaig mirar una mica però no sé massa com decidir-me, perquè desconec quina opció és la millor!
    No diré com ho faig perquè te'n riuries segur! jajaja és un tema que he de polir i molt però no trobo mai el moment sobretot en les fotos de menjars.
    Ara admiro totalment i el moment videos del youtube per fer els globus em sembla de super professional! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara em deixes intrigada. Hahaha. Jo tampoc no sabria què recomanar-te però, en la meva modesta opinió, si no tens bona llum natural la caixa tampoc soluciona gran cosa. Ara n’he vist unes per Internet que són plegables i porten leds incorporats però em sembla que són molt petites. I si m’haguessis vist, en pijama, suant sota els focus, barallant-me amb el pallasso perquè s’aguantés dempeus i inflant globus mentre feia fora el gat, t’asseguro que no t’hauria semblat gens professional. Hahaha. Un petó, Mabel.

      Elimina
  4. Hola bonica, doncs si jo també em complico molt ... m'encanta el pallasso .

    mua

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Glòria. Quant de temps sense llegir-te per aquí. També ets de les que es compliquen? Hahaha. Benvinguda al club. Un petonàs.

      Elimina
  5. Jajaja, qué risas me he pegado leyéndote. A mi de Mr.Luiwood me gusta todo, y el payaso no iba a ser menos.

    A ti te ha quedado precioso, me encantan los colores y el pantalón es genial!! esos cambios de tonalidad quedan genial.

    Sobre las fotos... jajaja, a mi me pasa más o menos como a ti, en cada sesión acababa con casi 100 fotografías, luego empecé a acortar y pasé a sacar 3 de cada amigurumi, para darme cuenta que eran muy pocas y ahora rondan entre 20 y 40.

    Mi problema principal es que hago las fotos en mi dormitorio, y ahí no tengo luz natural, menos mal que me manejo con la cámara en manual y tras probar varias veces, le pillé el truco para hacerlas decentes.

    También compré una caja de luz, pero solamente me vale para amigurumis pequeños. Sobre los programas de edición, descarté totalmente el ordenador, con eso de que me tiré más de 2 años con el ordenador roto, me las ingenié para editarlas todas con el móvil y ahora mira que cosas, no cojo el ordenador por pereza...

    Tu sesión de fotos es espectacular, a mi me encantan todas! sobretodo la de los globos, es genial!!! No seas tan estricta contigo misma mujer!! Porque de verdad, es para quitarse el sombrero!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Stefy. Es verdad que soy demasiado exigente y perfeccionista pero también es cierto que me queda mucho por aprender. Por ejemplo, no me aclaro con la cámara réflex del Sr. Descabdello en modo manual. Fíjate que yo hago las fotos con el móbil y las edito en el ordenador. Todo al revés que tú! Mmm... Ahora entiendo porque te quedan tan bonitas. No necesitas ni globos ni ná. Jajaja. Un besazo.

      Elimina